La Casa de Papel, un fenòmen inesperat

El Profesor i el seu comando trenquen motlles en el panorama serièfil internacional

casapapel

Molts de nosaltres som profundament reticents quans s’ens parla de sèries espanyoles. Compañeros, La que se avecina, Aquí no hay quien viva y un llarg etcètera de sèries són les culpables d’aquesta animadversió cap a totes aquelles produccions fetes a l’Estat espanyol.

La irrupció de El Ministerio del Tiempo l’any 2015 semblava inaugurar una nova etapa que deixés enrere les “espanyolades” però malauradament, va ser una gota en el desert, i fa dos anys enrere res feia albirar que pogués sorgir alguna producció de qualitat. Però de cop i volta i sense avisar, el desembre del 2017 aterra a la plataforma Netflix una nova sèrie produïda per Atresmedia que havia passat sense pena ni glòria per Antena 3“La Casa de Papel”. 

” (…) la màscara de Dalí que portaven els segrestadors de la sèrie, va eclipsar (temporalment) la mítica màscara de Guy Fawkes dins la iconografia popular.

Mica en mica es va estendre el rumor que havia aparegut a la graella de Netflix una nova sèrie espanyola que es mereixia ser tinguda en compte. La primera reacció que hom podia tenir era d’incredulitat, però un cop vist el pilot es podia sortir de dubtes: La Casa de Papel podia ser la sorpresa de l’any. I efectivament, ho va ser, la díscola expedició de desarrelats comandada per El Profesor aterrava a la Casa de la Moneda y Timbre com ho va fer a Netflix, per la porta gran. En poques setmanes, la sèrie va esdevenir un veritable fenòmen i la màscara de Dalí que portaven els segrestadors de la sèrie, va eclipsar (temporalment) la mítica màscara de Guy Fawkes dins la iconografia popular.

La febre per la sèrie es va estendre arreu del món i vam poder veure mostres de fanatisme arreu, com la del tifo desplegat per seguidors de l’equip de futbol saudita Al-Ittihad o les màscares de Dalí que van lluir a l’Argentina els jugadors del Sacachispas quan van entrar al terreny de joc. I ja per acabar, no podem deixar de mencionar una de les anècdotes més curioses de la sèrie, aconseguir desenterrar de la memòria col·lectiva un himne de la resistència antifeixista dels partisans durant la Segona Guerra Mundial: Bella Ciao.

Nota: 7/10

Autor: Miquel Gelada

 

 

 

 

 

 

One thought on “La Casa de Papel, un fenòmen inesperat

Add yours

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

A %d bloguers els agrada això: