Sean Baker juga a ser Ken Loach i se’n surt prou bé en el seu darrer film
Molts de vosaltres coneixereu l’artista de carrer Banksy per ser una de les noves icones de la contracultura popular, que expandeix els seus murals arreu del món amb l’objectiu de fer una crítica social a les desigualtats i misèries que ens envolten. Doncs bé, l’obra d’aquest artista no només abasta les parets de places i carrers, sinó que també és capaç de crear instal·lacions temporals com la de Dismaland, una mena de Disney dels horrors que durant el seu escàs mes de vida va mostrar als seus visitants la cara més fosca del món que habitem.
I us preguntareu, què té a veure Dismaland de Banksy i The Florida Project? Doncs molt, perquè la cinta transcorre a la perifèria de Disney World, allà on el somni americà va pretendre arribar quedant-se en el camí. A través dels ulls de la infantesa de Moonee i els seus amics ens endinsem en els indrets que en el seu dia van ser creats per acollir els visitants de Disney World i que avui, són motels marginals acolorits barroerament, un miratge per no veure la realitat de precarietat i exclusió que han deixat al seu pas les polítiques neoliberals de les últimes dècades.
“Una altre de les protagonistes del film és Halley, la mare més punk del cinema recent interpretada per la novella Bria Vinaite”.
La interpretació de l’actriu de 7 anys Brooklyn Prince en el paper de Moonee és sideral i ens recorda a la ja mítica Olive interpretada per Abigail Breslin a Little Miss Sunshine, una pel·lícula aquesta última, amb la que guarda molta relació pel seu rerefons de crítica social. L’actuació de Willem Dafoe en el paper de Bobby, encarnant al prototípic conserge solitari i bonifaci, és d’un gran nivell i ens fa qüestionar el motiu pel qual aquest home no té cap Oscar. Una altre de les protagonistes del film és Halley, la mare més punk del cinema recent interpretada per la novella Bria Vinaite.
En definitiva, The Florida Project és la infantesa d’una nena sense infància, el declivi del somni americà, una realitat que per més que es pinti de coloraines no deixa de ser trista.
Nota: 7/10
Autor: Miquel Gelada
projectorcinema.com 