Wellcome to the Dollhouse o l’exclusió dels diferents

Todd Solondz ens mostra com el fenomen del “bullying” no és exclusiu del segle XXI

Willkommen im Tollhaus / Welcome to the Dollhouse

No només de Netflix viu l’home i per aquest motiu, a voltes és interessant capbussar-se en les profunditats de Youtube per trobar perles amagades que, tot infringint els drets d’autor, es colen en aquesta plataforma. Aquest és el cas de Wellcome to the Dollhouse, una pel·lícula de baix pressupost estrenada el 1995 per l’iconoclasta Todd Solonz (Happines, Storytelling, Palindromes…) i que va guanyar l’Independent Spirit Award d’aquell any.

“Solondz es centra en la vida de Dawn Wiener, l’aneguet lleig d’una prototípica família nord-americana(…)”.

De tots és prou coneguda la visió demolidora de Todd Solondz sobre la imatge de la família feliç  i la hipocresia que s’amaga sota aquest miratge. A Wellcome to the DollhouseSolondz es centra en la vida de Dawn Wiener, l’aneguet lleig d’una prototípica família nord-americana a qui sempre li toca pagar els plats trencats. El seu aspecte físic i la timidesa que se’n deriva fan que la seva vida escolar sigui un infern, on l’acusen de ser un Wiener Dog (gos salsitxa) derivat del seu cognom i el seu aspecte. El fet que tingui un germà que toca el clarinet al garatge, un únic amic al que acusen d’homosexual i una germana petita que és la nina dels ulls dels seus pares, acaben d’adobar el terreny per a aquesta història trista.

El bullying que pateix la protagonista no és l’únic dels temes candents que tracta el film ja que, la protagonista Dawn Wiener, també és a punt de ser violada per Brandon McCarthy, el típic perdonavides que hi ha a cada centre escolar. La pederastia també treu el cap en el film amb el segrest de Missy, la filla petita dels Wiener i en aquest cas, com no podria ser d’una altre manera, es distingeix l’acusat com un pare de família d’allò més normal. Tot plegat, ens recorda l’American Beauty de Sam Mendes, una nord-amèrica o millor dit, una societat occidental que viu de les aparences per amagar la seva veritable cara.

Amb films com Wellcome to the Dollhouse o la seva posterior Happiness, Solondz ens posa un mirall al davant, ens insta a veure més enllà de l’arbre que no ens deixa veure el bosc de la nostra pròpia sordidesa. Wellcome to the Dollhouse és un relat punyent i a la vegada còmic del que som i el que projectem a l’exterior per tal de ser acceptats per la societat. En definitiva, la recomanació d’aquesta setmana no és un film per a tots els públics, només per aquells disposats a veure més enllà.

Nota: 7/10

Autor: Miquel Gelada

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: