Cinc episodis i Benedict Cumberbatch són suficients per trencar esquemes.
Creure que la classe social defineix el destí d’un home és arriscat i més, si es parteix de les naïfs tesis rosseaunianes que afirmen que l’home és bo per naturalesa i és la societat el que el corromp. Aquest relat, obvia que cada ésser humà és un món i que com deia Goya en un dels seus gravats, el somni de la raó produeix monstres.
Aquesta és tan sols un de les premisses de Patrick Melrose, la nova minisèrie de cinc episodis que la cadena britànica Showtime va estrenar el passat dotze de maig. Patrick Melrose, encarnat per un sublim Benedict Cumberbatch, és un aristòcrata anglès ple de vicis i en constant lluita amb si mateix per intentar foragitar del seu cap tots els terribles records i traumes de la seva infantesa. Tot i haver nascut al si d’una família d’aristòcrates, Patrick Melrose va ser el boc expiatori d’un pare monstruós i sàdic i una mare negligent i alcohòlica incapaç de fer-se càrrec del seu propi fill.
“Al llarg d’aquests cinc capítols podem veure les desventures d’una persona completament trencada i marcada pel seu passat (…)”.
La història de Patrick Melrose, es basa en les cinc novel·les autobiogràfiques narrades per l’escriptor i periodista anglès Edward St.Aubyn: Never Mind, Bad News, Some Hope, Mother’s Milk i At Last. Al llarg d’aquests cinc capítols podem veure les desventures d’una persona completament trencada i marcada pel seu passat, que esdevé una nebulosa que empastifa el seu present i futur. En un ambient aristocràtic marcat per la decadència moral i humana ens apareixen uns personatges que tot i tenir tots els béns materials necessaris per ser feliços són corroïts per els seus propis pecats.
Les genials actuacions del pare (Hugo Weaving) i la mare (Jennifer Jason Leigh), són eclipsades per un estel·lar Patrick Melrose (Benedict Cumberbatch) mereixedor de totes les distincions possibles interpretant un personatge polièdric i kafkià.
En un començament d’estiu en el qual acabarà la segona temporada de la gran The Handmaid’s Tale, es fa necessari tenir un bala a la recambra d’aquestes proporcions per gaudir d’aquelles hores mortes a les que Cumberbatch s’encarregarà de donar vida.
Nota: 9/10
Autor: Miquel Gelada
projectorcinema.com 
Deixa un comentari