Fariña a dojo en un Estat corrupte

Fariña ha demostrat que hi ha vida més enllà de les sèries nord-americanes

Galícia, anys 80′, un poble que viu del mar s’està quedant sense feina mentre l’atur es dispara i els joves han de subsistir com poden malgrat les condicions adverses. La pesca amb prou feines dóna per subsistir a les famílies i és llavors quan comença la pesca furtiva. Però els controls policials i l’escassetat comencen a fer veure als pescadors que el contraban de tabac és una alternativa a tenir en compte per tirar endavant.

Aquí és on apareix en escena la figura de Terito, el patriarca de les ries gallegues i l’home que fa possible que les barques comencin a fer fluctuar el tabac. Galícia, es converteix en un port segur per fer aquest tipus de descàrregues i la policia i la guàrdia civil miren cap a un altre costat mentre allarguen la mà. Els empresaris i jornalers que fins ara havien viscut del mar ara el fan servir com a passarel·la per el contraban de tabac. Els ports gallecs, passen a convertir-se en els principals focus d’entrada de tabac a la península i sota les ordres de Terito, actuen diferents clans: els Bustelo, els Charlines, Laureano Oubiña…

“(…) la proclama de Miñanco és clara “El tabaco es para Terito y para los viejos, la fariña es el futuro!”

Però falta la peça clau per entendre com es va passar del contraban de tabac, amb el beneplàcit de les autoritats, a quelcom més gran; es tracta de Sito Miñanco, un jove ambiciós que s’uneix a Terito però que no és conforma amb un negoci que no dona uns guanys massa suculents. Per aquest motiu, la proclama de Miñanco és clara “El tabaco es para Terito y para los viejos, la fariña es el futuro!”.

A partir d’aquí és quan comença el perill de veritat, perquè fer la vista grossa amb una droga legal com el tabac no comportava riscos, però la cocaïna i l’haixix, són paraules majors. En aquests moments, és quan Sito Miñanco comença a fer ombra a Terito i s’erigeix com el nou Pablo Escobar de les rías gallegas.

Seguint l’estela de Narcos, Fariña estableix el relat d’una època en què la cocaïna es va posar de moda com a droga d’oci entre el jovent, destruint així a tota una generació que va acabar consumida per l’atur, la precarietat laboral i la fariña. Les autoritats de l’Estat espanyol van estar massa temps fent la vista grossa i repartint-se el pastís de les “mordidas” que s’emportaven per mantenir el silenci.

“La prohibició de la novel·la va provocar un efecte Streisand i el llibre es va convertir en el més venut d’Amazon a l’Estat espanyol”

El llibre de nom homònim escrit per Nacho Carretero, i que va servir de base per dur a terme aquesta sèrie, va ser segrestat per ordre judicial a petició de l’exalcalde de O Grove, José Alfredo Bea Gondar, perquè es va considerar que vulnerava el seu honor. Afortunadament, es va fer justícia i al cap de tres mesos la justícia va aixecar el segrest i el llibre va tornar a sortir a la venda. La prohibició de la novel·la va provocar un efecte Streisand i el llibre es va convertir en el més venut d’Amazon a l’Estat espanyol.

L’adaptació de llibre a la televisió que va fer Bambú Producciones, ha estat un gran èxit i Atresmedia ha tornat a presentar una sèrie amb cara i ulls com el seu dia ja va fer amb La Casa de Papel, una brillant producció de la qual ja vam parlar AQUÍ. En aquesta ocasió, la sèrie també ha estat adquirida per Netflix i ha complert totalment amb les expectatives.

Les semblances amb Narcos són molt grans i per aquest motiu, podríem qualificar la sèrie de “Narcos a la gallega”, però això no treu mèrit a uns personatges ben elaborats i a la direcció implacable de Carlos Sedes i Jorge Torregrossa, dos directors que s’hauran de tenir en compte a partir d’ara.

“Els amants de Netflix podran gaudir d’una sèrie que amb una sola temporada, fa un retrat sociològic de la Galícia corrupta dels 80′ i els 90′ (…)”

En definitiva, Fariña ofereix 10 episodis de 70 minuts que ofereixen acció, drama i diversió perversa a parts iguals. Els amants de Netflix podran gaudir d’una sèrie que amb una sola temporada, fa un retrat sociològic de la Galícia corrupta dels 80′ i els 90′ en què una situació geogràfica privilegiada va convertir els ports gallecs en la porta d’entrada principal de cocaïna i haixix a la península ibèrica.

Nota: 7,5/10