Les 10 millors pel·lícules del catàleg de Netflix segons el seu gènere

abc
Captura de pantalla de la plataforma de vídeos en streaming Netflix. Foto: ABC

Els Top Ten estan de moda i ajuden a trobar quines són les propostes més atractives en determinats sectors. Pel que fa al món del cinema i més en concret al de la plataforma Netflix hem trobat escaient confeccionar una petita llista de les millors apostes cinematogràfiques segons el seu gènere. Independentment de la seva procedència i de la seva antiguitat, us proposem un llistat amb el bo i millor dels diferents gèneres que ofereix la plataforma.

1. Acció – “The Untouchables” (1987)

into
“The Untouchables”. Foto: Bolsamania

Després d’haver dirigit amb mestratge grans obres com l’adaptació cinematogràfica de la novel·la de Stephen King, Carrie (1976) , o haver deixar bocabadat a mig món amb un remake brutal de la mítica Scarface de Howard Hawks; Brian de Palma va superar-se gestant The Untouchables”(1987), un film impecable en què se’ns narra la vida de l’incombustible agent Federal del Tresor, Eliot Ness, i la seva lluita incessant per acabar amb el líder de la màfia americana dels anys 30′, Al Capone. L’elenc d’estrelles format per: Robert de Niro, Kevin Costner, Sean Connery o Andy García, ens garanteix acció a dojo durant tot el metratge.

2. Animació – “Akira” (1988)

akira
Akira. Foto: La Vanguardia

Si s’ha de parlar del gènere d’animació és imprescindible mencionar una de les obres magnes de l’anime de tots els temps. Es tracta d’Akira (1988), l’autèntica joia de la corona del cinema d’animació japonès basat en gènere Cyberpunk. Portar a la gran pantalla un dels millors manga de la història no és cosa fàcil, però el seu creador, Katsuhiro Otomo, no és precisament un principiant i ho va demostrar amb escreix. Les aventures de Tetsuo Shima i els seus companys per Neo-Tòquio preveien un futur obscur per a la humanitat i si tenim en compte que la pel·lícula transcorre el 2019 sembla que Katsuhiro Otomo no anava del tot desencaminat.

3. Ciència-Ficció – Arrival (2016)

llega
Arrival. Foto: SensaCine

Els anys 80′ van ser una autèntica mina d’or pel que fa al gènere de la ciència- ficció. Star Wars, Terminator, Back to the Future o Alien van marcar a tota una generació que buscava en la imaginació tot allò d’interessant que no podia trobar a la Terra. Estem parlant d’autèntiques sagues “crispeteres” que van omplir els cinemes i que van buidar les butxaques dels seus fans a base de tones de màrqueting associat. El segle XXI no ha estat massa prolífic pel que fa a la ciència-ficció i tret d’honroses excepcions podem afirmar, sense risc d’equivocar-nos, que el gènere està bastant tocat i enfonsat.

Malgrat això, Netflix ens ha obsequiat amb una de les pel·lícules més recents i virtuoses d’aquest gènere que van aconseguir que la ciència-ficció tornès a la gran pantalla amb més força que mai. Es tracta de Arrival (2016), una pel·lícula estimada i odiada a parts iguals però que té la virtut de tornar a posar sobre la taula el suspens i el neguit propis d’aquest gènere.

4. Documental – “Hot Girls Wanted” (2015)

fil
Hot Girls Wanted. Foto: Filmcentric

El gènere documental és l’etern oblidat del setè art degut a la seva aura d’intel·lectualitat i de compromís social. Actualment, els cinèfils i teleespectadors volen veure grans històries grandiloqüents i si s’ha de pensar poc, molt millor, perquè després d’un llarg dia de feina és millor no haver de rumiar massa. Amb aquest panorama és difícil proposar un documental que pugui interessar a l’espectador, però Hot Girls Wanted (2016) compleix les expectatives amb escreix. El món del porno és un terreny que fins ara no s’havia explorat massa en els documentals i Hot Girls Wanted, ens fa una petita demostració de tot l’entrellat que envolta la pornografia en l’era d’internet i de les xarxes socials. Malgrat que la repercussió del documental va ser escassa cal dir que és una bona producció.

5. Drama – “Sleepers” (1996)

sleep
Sleepers. Foto: Nosoyasistenta.com

El drama és un dels gèneres que mai decep. Les històries de personatges amb múltiples entrebancs enganxen i més si hi apareixen actors de la talla de Robert de Niro, Dustin Hoffman o Brad Pit. Aquest és el cas de Sleepers (1996), una pel·lícula que no va guanyar cap Oscar però que se’ls mereix tots. Les aventures i desventures de quatre amics al barri de Hells Kitchen i posteriorment, a la Llar Wilkinson, ens atrapen a la butaca i ens mostren la realitat d’un barri marginal de Nova York. El director de Rain Man (1988), Barry Levinson no va deixar a ningú indiferent després de filmar aquesta visió descarnada del somni americà.

6. Independent – “Littel Miss Sunshine” (2006)

holy
Little Miss Sunshine. Foto: Holywood Reporter

Un dels gèneres que més omple l’espectador però que al mateix temps, més buida les sales de cinema és el cinema independent. Fer pel·lícules amb un pressupost ajustat i sense altes dosis d’acció i explosions avui en dia és sinònim de fracàs a les taquilles. Però els que saben apreciar aquest gènere gaudeixen com infants veien a personatges rocambolescs i amb vides bastant desgraciades. Una recull de totes aquestes virtuts el trobem a Little Miss Sunshine (2006), la història d’una nena que no compleix els arquetips per ser una Miss però que es vol presentar a un festival per ser la reina de la bellesa. Tant sols l’actuació d’Abigail Breslin es mereix un monument.

7. Thriller – “Calibre” (2018)

eye
Calibre. Foto: Eyeforfilm

D’aquest meravellós gènere que ha parit films com Seven, Old Boy o Memento, ens arriba aquest any una brillant proposta des del Regne Unit que ens narra el viatge de dos vells amics als highlands escocesos. El fet que un dels dos homes es casi és l’excusa perfecte per passar un cap de setmana caçant i sortint de festa però evidentment, les coses no els hi acaben de sortir com les tenien planejades. Malgrat els escassos recursos econòmics i la poca experiència de Matt Palmer com a director, la història captiva des del primer moment. Una proposta realment interessant pels amants del suspens.

8. Terror – The Omen (1986)

damien.jpg
“The Omen”. Foto: La Vanguardia

El gènere de terror és un dels més complicats dels haguts i per haver degut al fet que la línia que separa la por del ridícul és sempre molt fina. En els últims anys no hi ha hagut grans novetats en el gènere, que té com a premissa errònia començar tots els metratges amb una colla d’amics que se’n van a una casa abandonada al mig del bosc on acaben massacrats per un psicòpata alienat.

Per aquest motiu ens hem hagut de remuntar a un film de 1976 per tal de donar una mica de decència a la llista. Es tracta de The Omen, la cinta que va filmar Richar Donner dons anys abans de fer-se mundialment famós gràcies a Superman (1978). L’esgarrifós personatge de Damien va passar als anals de la història del cinema de terror per la seva escabrositat i maldat.

9. Comèdia – Monty Python’s Life of Brian (1979)

tiemp
“Monty Python’s Life of Brian”. Foto: Tiempos de Cine

Fer riure no és gens fàcil i també depèn molt del tipus d’humor de cada persona. Malauradament, Holywood ha tirat sempre de l’humor fàcil i de les gracies estúpides de tota mena de personatges histriònics i passats de voltes. A diferència de la resta de gèneres, la tria ha estat difícil per defecte i no per excés i per això hem anat a assegurar el tret amb “el clàssic” per excel·lència dels Monthy Python, Monty Python’s Life of Brian (1979), que narra les desventures de Brian, un home que va néixer el mateix dia que Jesús de Natzaret i té una vida paral·lela amb aquest. Project X, tot i que és d’u nivell infinitament inferior, també hauria estat una bona proposta però malauradament ja fa temps que ha estat esborrada del catàleg.

10. Bèl·lic – Inglorious Basterds (2009)

waltz
Cristoph Waltz. Foto: Onda Cero

I acabem aquesta entrada amb un dels gèneres més taquillers de la història, el cinema bèl·lic. Malgrat que el film escollit podria englobar-se en altres gèneres, la seva lucidesa i la manca de bons films sobre el gènere al catàleg de Netflix, fan que sigui la proposta més interessants. Es tracta de Inglorious Basterds, un dels millors films de Quentin Tarantino amb el que es va endinsar en l’entrellat de ficció d’un grup de jueus que volen acabar d’una vegada per totes amb els nazis alemanys i amb el seu líder Adolf Hitler. L’actuació sublim de Cristoph Walz com a coronel Hans Landa, li va valdre tota mena de reconeixements.

Autor: Miquel Gelada

 

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: