“Carmen y Lola”: El cinema és molt millor sense “hype”

El món del cinema té dos classes de films, aquells que tenen molt de “hype” i màrqueting al darrere i tothom està esperant que surtin a la gran pantalla; i el films menors, que intenten fer-se lloc en un mercat ultra competitiu en el qual intenten treure el cap. “Carmen y Lola” es troba en la segona categoria malgrat que es pugui considerar com un dels millors films del que portem d’any. L’arriscada proposta de la debutant Arantxa Echevarría és un autèntic “tour de force” contra els prejudicis sexuals i racials superant a “La vie d’Adèle” malgrat que en pugui semblar un homenatge. Mentre que a “La vie d’Adèle” es mostrava l’homosexualitat d’una manera més “fàcil”, a “Carmen y Lola” es fa un retrat més cru on ètnia, classe social i patriarcat irrompen de forma violenta per impedir que les protagonistes puguin establir una relació amorosa sense problemes.

“La vella estructura patriarcal no superada a occident, encara es mostra més violenta en el cas de la comunitat gitana on tradició i masclisme es barregen de forma indefugible”.

Al llarg del metratge ens endinsem en les vides de dues adolescents gitanes d’un barri perifèric de Madrid. Per una banda, Carmen, com la majoria de noies de la seva comunitat s’està preparant per casar-se, ser una bona esposa i procrear. La vella estructura patriarcal no superada a occident, encara es mostra més violenta en el cas de la comunitat gitana on tradició i masclisme es barregen de forma indefugible. Per altra banda, ens trobem a Lola, una noia disposada a trencar amb el seu destí a través dels estudis, els graffitis i el seu amor pels ocells. Les seves vides s’entrecreuen i hauran de lluitar per aconseguir abatre el mur d’incomprensió i rebuig que genera la seva condició sexual en la comunitat.

“Arantxa Echevarría ha estat valenta i segur que li plouran crítiques per enfrontar-se al masclisme d’una minoria ètnica com la gitana (…)”

Malgrat la inexperiència de les actrius protagonistes, Zaira Morales i Rosy Rodríguez, les seves actuacions són solvents i creïbles, i aconsegueixen fer que la història ens atrapi malgrat no comptar amb el pressupost milionari de les grans produccions. El tema de la homosexualitat ja havia estat tocat anteriorment en altres films, però en cap altre s’havia gosat posar en dubte el masclisme imperant en la comunitat gitana. Arantxa Echevarría ha estat valenta i segur que li plouran crítiques per enfrontar-se al masclisme d’una minoria ètnica com la gitana, però algú ho havia de fer i ho ha fet amb molt de talent.

Nota: 8/10

Autor: Miquel Gelada