“Lucky”: Trucant a les portes del cel

· L’òpera prima de John Carrol Lynch enlluerna per la seva senzillesa

lucky
Harry Dean Stanton interpretant a “Lucky”. Foto: Eldiario.es

Segons el diccionari, el realisme es descriu com la “Tendència a guiar-se més per consideracions pràctiques que per ideals”. Encarar la vida amb realisme pot semblar una forma de conformisme per a mediocres però a “Lucky”, el protagonista sap que quan una persona arriba a la vellesa ha de preparar-se per una cita indefugible amb la mort. Aquesta és la premissa del film de debut del novell John Carrol Lynch a la direcció.

“El seu nom ho diu tot “Lucky” (sort), perquè ha tingut la fortuna de viure molts anys i gaudir d’una salut de ferro (…)”.

“Lucky” és la història d’un home transitant els seus darrers pasos de la senectut esperant que la dalla de la mort vingui a buscar-lo. Tots els éssers que estimava han passat a millor vida i l’únic que li queda són els “camarades” de bar i la gent del poble que n’aprecia la seva bonhomia. El seu nom ho diu tot “Lucky” (sort), perquè ha tingut la fortuna de viure molts anys i gaudir d’una salut de ferro, però per altra banda, quan es desmaia per primera vegada enceta una nova etapa d’incertesa que el fa reflexionar i moure’s entre el realisme de saber la inexorabilitat del pas del temps i la crisi existencial que d’aquesta se’n deriva.

La resta de personatges que apareixen en el film són tant sols un pretext per entendre la situació en la que es troba “Lucky”, un home sorrut i estimat que sap que la vida no li pot aportar res més i malgrat tot, sempre es capaç de dibuixar un somriure a la cara de tots els que el coneixen.

“(…) la seva interpretació pòstuma va ser un presagi i va servir com a punt i final a una reeixida carrera interpretativa (…)”.

Aquest film va resultar ser premonitori, perquè pocs mesos després del seu rodatge, l’actor que va encarnar el personatge de “Lucky” (Harry Dean Stanton) va morir als 91 anys d’edat sense haver pogut assistir a l’estrena comercial del film. Per capricis del destí, la seva interpretació pòstuma va ser un presagi i va servir com a punt i final a una reeixida carrera interpretativa que el va conduir a aparèixer en films de la talla de “París, Texas”, “Alien” o la magnífica “The Straigth Story”, amb la que “Lucky” guarda moltes semblances.

Sense efectes especials i amb molta sobrietat, John Caroll Lynch va crear una petita joia cinematogràfica que va aconseguir col·lar-se als premis Gotham al costat d’altres propostes de gran nivell com “The Florida Project”. Malauradament, Harry Dean Stanton no es va poder endur el premi a millor actor, però la seva darrera interpretació és l’epitafi perfecte a una carrera folrada d’èxits.

Nota: 7/10

Autor: Miquel Gelada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: