The Corner: Les cantonades oblidades

elpais
“The Corner”. Foto: El País

Les perifèries urbanes de les grans ciutats es converteixen sovint en zones degradades en les quals: una manca de planificació territorial i de serveis, un alt percentatge d’atur i la consegüent manca de recursos econòmics dels seus habitants, són el caldo de cultiu necessari per tal que les drogues converteixin el seu paisatge quotidià en un carreró sense sortida. Aquesta és la premissa de la qual parteix “The Corner”, la mini sèrie de 6 episodis que l’any 2000 va estrenar la cadena nord-americana HBO de la mà de Charles S. Duton i David Simon, aquest últim, un dels directors de sèries més prolífics dels últims anys. Pel que fa a guardons, la sèrie va aconseguir guanyar tres premis Emmy: el de millor mini sèrie, el de millor director i el de millor guió.

“The Corner”, embrió de la que més endavant ha estat considerada una de les millors sèries de la història, “The Wire”, ens narra la vida que emergeix de les cantonades dels carrers de la ciutat de Baltimore a través d’una família completament trencada per les drogues. Capítol rere capítol, la sèrie ens introdueix a la rutina de cada un dels sis personatges principals, que diferents circumstàncies han conduït al nexe comú que els uneix i a la vegada els divideix a tots, la seva relació amb les drogues i les fatals conseqüències que d’aquestes se’n deriven.

La narració està vehiculada per els McCullogh, una família que en un passat proper havia format part de la incipient classe mitjana de Baltimore però que, mica en mica va caient en l’infern de la droga. Fran, la mare de la família, tot i ser una dona forta i el personatge que a priori podia semblar més reticent a l’abús de substàncies, és la primera peça en caure, generant un efecte dominó que arrossega a Gary, el seu marit, que no només es mostra feble i incapaç de fer canviar de parer a la seva dona, sinó que és el que a posteriori cau més estrepitosament en l’addicció. El fill d’ambdós, De Andre, comença ja d’adolescent a traficar amb les drogues, perquè no ha conegut res més, perquè el món de les cantonades on es ven la mercaderia és on hi ha la vida del barri.

En les cantonades dels barris de Baltimore es succeeixen els ajusticiaments, les persecucions i les inútils batudes policials que, lluny de solucionar el problema, només serveixen per aguditzar els sistemes de vigilància creats per les bandes de narcotraficants.

Els dos únics espais que s’erigeixen com a possibles institucions per a la regeneració moral i vital dels habitants de Baltimore són: el centre d’esbarjo per a nens i adolescents i el centre de rehabilitació d’addictes. Desgraciadament però, aquests espais demostren no tenir prou suport econòmic i institucional com per dur a terme la seva tasca de manera eficient.

El punyent retrat social que es fa dels seus personatges, similar a l’estil del realisme social empleat per cineastes com Ken Loach i Spike Lee, o l’estil neorealista italià d’autors com Vittorio de Sica i Roberto Rossellini, ens aproxima a una realitat cada cop més visible no només al cinema sinó també als nostres carrers.

Aquesta pretensió de veracitat es va aconseguir gràcies al fet que la sèrie estigui basada en el llibre “The Corner: A Year in the Life of an Inner-City Neighborhood”, la obra que tres anys abans havien escrit David Simon i Edward Burns (dos dels guionistes de la sèrie) a través dels testimonis i històries reals dels barris conflictius de Baltimore. Tenint en compte això, no és estrany que cada episodi comenci amb una entrevista a peu de carrer, i a mode de fals documental, a cadascun dels protagonistes de la sèrie. En aquestes entrevistes, la veu en off del director de la sèrie Charles S. Duton, fa preguntes referents als problemes que viuen els protagonistes fins al punt d’incomodar-los.

Al final de la sèrie, podem veure l’entrevista que manté el director amb alguns dels personatges reals que han aparegut a la sèrie per així poder constatar, que la veritat sempre supera la ficció i que per més inversemblants que semblin algunes històries, de ben segur que ja han succeït en algun lloc del nostre món.

El moment més aterrador de la sèrie és sens dubte quan Gary, el pare de família, decideix anar a veure “La llista de Schindler” i se n’adona, després de fer una profunda reflexió, que els drogoaddictes de les cantonades assumeixen el paper d’éssers deshumanitzats que els han atorgat les autoritats, un paper que en el seu moment van tenir els jueus per la imposició nazi i va acabar amb les conseqüències devastadores que tots coneixem.

Però ningú escolta a Gary, ni a la seva dona Fran, ni al seu fill De Andre, perquè les cantonades no escolten, només enfonsen als que com ells intenten sortir de la misèria i seguir endavant.

Nota: 8/10

Autor: Miquel Gelada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: