· Recuperem un article del 2014 sobre la primera temporada de True Detective
En el món de les sèries televisives sovint apareixen petites joies que, sense fer massa soroll i contra tot pronòstic, acaben sorprenent a crítica i públic amb sensacionals històries i brillants interpretacions que quedaran per sempre més en els anals de les sèries de culte. Aquest és el cas de True Detective, una sèrie de HBO que es va estrenar el 2014 amb una primera temporada de vuit episodis de seixanta minuts.
“(…) els dos protagonistes ens narren en temps present, a través dels interrogatoris policials als quals són sotmesos, les investigacions que van dur a terme en el passat per intentar trobar l’assassí”.
En aquest primer tast de la sèrie, l’acció transcorre a Louisiana on una parella de detectius d’allò més curiosa hauran d’esbrinar, en el lapse de disset anys, qui s’amaga darrera una sèrie d’assassinats escabrosos els quals, semblen tenir el seu nexe comú amb rituals satànics. Així, episodi rere episodi els dos protagonistes ens narren en temps present, a través dels interrogatoris policials als quals són sotmesos, les investigacions que van dur a terme en el passat per intentar trobar l’assassí, fet que els fa rememorar totes les vivències i els problemes que van tenir i els torna a unir per resoldre l’enigma definitivament.
El més destacat de la sèrie però no és tant el seu fil argumental com les genials actuacions dels seus dos protagonistes. Woody Harrelson interpreta al personatge Martin Hart, un detectiu de mentalitat bastant simple, casat, amb dues filles i amb la infidelitat matrimonial i el consum d’alcohol com a problemes. Matthew McConaughey per la seva banda, dona vida a Rust Cohle, un autèntic filòsof nihilista, solitari i estrany consumit per la mort de la seva filla, l’alcohol i les drogues. L’actuació antològica de McConaughey ha aconseguit treure’l de l’encasellament al qual es trobava la seva carrera fílmica en papers de seductor en comèdies romàntiques.
“(…) l’argument intricat i l’ambient bizarre de la sèrie són una clara herència de les pel·lícules Seven i Zodiac del prolífic David Fincher, i també de la no menys coneguda sèrie de culte Twin Peaks”.
Un dels trets més característics de la sèrie és el seu realisme, aconseguit pels seu directors Nic Pizzolatto i Cary Fukunaga basant els crims ocorreguts en fets reals o escollint la ubicació de la sèrie en un poble de Louisiana en el qual hi havia hagut esdeveniments macabres. També hem de tenir en compte que l’argument intricat i l’ambient bizarre de la sèrie són una clara herència de les pel·lícules Seven i Zodiac del prolífic David Fincher, i també de la no menys coneguda sèrie de culte Twin Peaks.
Pel que fa a l’entradeta, podríem dir que encaixa perfectament en la tònica general de la sèrie, a més la cançó escollida no ho és per casualitat. El tema Far From Any Road dels The Handsome Family és tot un himne lúgubre que ha passat de ser un tema completament oblidat des de l’any 2006, a ser un dels temes més escoltats a Spotify, fet que ha catapultat a l’èxit al grup vint anys després de començar la seva carrera musical.
El que segurament més es recordarà de True Detective és però, el capítol quatre, que sense la intenció de fer spoilers, té un meravellós pla seqüència de sis minuts en els quals la càmera segueix per un recorregut vertiginós tot el que fa Rust Cohle.
En definitiva, True Detective no deixarà a ningú indiferent i és sens dubte una sèrie 100% recomanable per a tots aquells amants de la intriga i el suspens. Així que, encara que alguns pensin que no hi ha vida més enllà de Games Of Thrones, els hi podem contestar que sí, que n’hi ha i que val molt la pena.
Nota: 9/10
Autor: Miquel Gelada
projectorcinema.com 
Deixa un comentari