· El rànquing definitiu per passar una estona de forma terrorífica

El gènere de terror és un dels grans oblidats de la història del cinema des dels seus inicis. Només cal fer una ullada a les pel·lícules del gènere guardonades als Oscar per veure que l’Academia d’Art i Ciències Cinematogràfiques, sempre ha preferit passar de puntentes per tal d’obviar un tipus de cinema que a voltes genera certa incomoditat. Per corroborar això, tan sols cal observar que la majoria de films premiats com ‘Jaws’ (Tauró, 1975), ‘Alien’ (1979) o ‘El Silenci dels Anyells’ (The Silence of the Lambs, 1991) són més facils d’encabir en el gènere de la ciència-ficció. No obstant, altres grans produccions fidels als paràmetres del gènere del terror com ‘The Exorcist’ (L’Exorcista, 1973), ‘The Omen’ (La Profecia, 1976) o ‘Rosemary’s Baby’ (La Llavor del Diable, 1968) si que han obtingut el reconeixement que es mereixien en forma d’estatuetes.
Per tal que no us trenqueu el cap buscant bones pel·lícules de terror, El Projector ha elaborat un ‘Top Ten’ de les millors pel·lícules d’aquest gènere d’ahir i d’avui:
10. A Nigthmare On Elm Street (Malson a Elm Street, 1984)

A ningú se li escapa que ‘A Nightmare On Elm Street’ ha estat una de les sagues de terror que més han impactat des que l’any 1984, un dels mestres del gènere com Wes Craven va decidir donar vida a Freddie Krueger. Aquest personatge deformat per les cremades i dedicat en cos i ànima a perseguir a través dels somnis els adolescents nord-americans va marcar una època. Les seves tenebroses urpes acompanyades d’un barret i el seu mític jersei de franjes vermelles i negres mereixen estar al número 10 del rànquing.
9. Carrie (1976)

En el número 9, hi trobem l’adaptació d’una de les novel·les més brillants del mestre del terror, Stephen King. Es tracta de Carrie (1976), la història d’una adolescent que pateix assetjament escolar i que degut a la seva primera menstruació és humiliada per les seves companyes. El que ningú s’espera és que Carrie tingui poders i quan els fa despertar, la guerra de Troia al seu costat sembla un joc de nens. L’adaptació que Brian de Palma va fer del clàssic de Stephen King és totalment lloable.
8. The Texas Chain Saw Massacre (La Matança de Texas, 1974)

Un altre dels films indispensables per a tot amant del gènere és ‘The Texas Chain Saw Massacre’, una terrorífica cinta del subgènere ‘Slasher’ que amb un pressupost de tan sols 140.000 dòlars va aconseguir acovardir a tot els adolescents de l’època. La història comença amb el viatge de cinc amics a Texas per tal de visitar la tomba d’un familiar, que segons les informacions que havien rebut a través de la ràdio, havia estat profanada. Ben aviat, el viatge es converteix en un autèntic malson i quan arriben a la casa dels Hardesty, el carnisser de la màscara de cuir apareix en escena per arrasar amb tot el que troba. El film de Tobe Hooper demostra que no cal un pressupost milionari per fer tremolar les sales de cinema.
7. Rosemary’s Baby (La llavor del diable, 1968)

Roman Polanski va confirmar-se com a director de culte amb aquesta obra d’art que narra la història dels Woodhouse, una parella de Nova York que es muden a un edifici maleït on Rosemary tindrà el seu primer nadó. No obstant això, la criatura que engendra Rosemary té quelcom d’obscur i tenebrós que li fa venir records a la ment d’una relació sexual amb un ésser demoníac.
Un any després de l’estrena del film, la dona del director Roman Polanski, Sharon Tate, va ser assassinada quan estava embarassada de vuit mesos i mig per membres de la secta ‘La Família’ liderada per Charles Manson. Casualitat o no, el misteri sempre ha envoltat un film carregat de polèmica i suspens.
6. The Omen (La profecia, 1976)

El mateix any que Brian de Palma adaptava al cinema la novel·la ‘Carrie’ de Stephen King, i abans d’estrenar la taquillera ‘Superman’, Richer Donner va sorprendre el món sencer amb un dels nens més temuts del cinema de terror, el petit Damien. La història, que guarda certes similituds amb ‘La llavor del diable’, ens mostra com Kathy Thorn pareix un nen que neix mort però per tal d’evitar el disgust de la mare, el seu marit Robert el substitueix per un nounat orfe. El que no es podia imaginar el pare és que la criatura acabaria sent ni més ni menys que l’anticrist.
Fins als 5 anys d’edat, el nen no genera masses problemes però és a partir de llavors quan comencen a produir-se morts en estranyes circumstàncies que apunten cap a la seva direcció.
5. Das Kabinett des Dr. Caligari (El gabinet del doctor Caligari, 1920)

Per entendre l’evolució del gènere del terror és imprescindible girar la vista enrere fins a principis del segle XX, quan a Alemanya va sorgir l’expressionisme en resposta a l’impressionisme imperant. Dins d’aquest gènere s’hi encabeix ‘El gabinet del doctor Caligari’, un film mut del 1920 dirigit per Robert Wiene en què s’explica la terrible història de Cèsare, un jove utilitzat com una titella pel doctor Caligari per tal de fe-li perpetrar tota mena de crims en estat de sonambulisme.
Històricament, la cinta de Robert Wiene pretenia ser una crítica al paper d’Alemanya durant la Primera Guerra Mundial, però les autoritats germàniques el varen forçar a canviar el sentit del film, deixant a entendre que tot el que passava a la cinta era obra de la ment perturbada de Cèsare. Cal recordar -sense ànim de fer spoilers- que Martin Scorsese va utilitzar la mateixa premissa a ‘Shutter island’ 90 anys després. Poca broma!.
4. Nosferatu, eine Symphonie des Grauens (Nosferatu, 1922)
I abans d’entrar al top 3 dels millors films, és imprescindible recuperar un altre clàssic del terror mut sorgit de l’expressionisme alemany, ‘Nosferatu’. Realment, la història és ni més ni menys que una adaptació cinematogràfica de la novel·la ‘Dràcula’ que Bram Stoker va escriure el 1897, però com que la productora del film de F. W. Murnau no volia pagar drets d’autor, va ser denunciada per la vidua de l’escriptor i obligada a destruir totes les còpies de la pel·lícula a més d’impedir-ne la seva projecció. Afortunadament, es va poder fer una reconstrucció del film a partir dels fragments dispersos que es varen poder salvar de la pira.
3. The Exorcist (L’exorcista, 1973)
Els anys 70 van ser probablement, l’època daurada del cinema de terror gràcies a obres magnes del gènere com ‘L’Exorcista’ de William Friedklin. L’adaptació cinematogràfica de la novel·la homònima de William Peter Blatty estava basada en un presumpte exorcisme real ocorregut el 1949 a Washington. La cinta de William Friedklin en què un sacerdot intenta – per tots els mitjans possibles- acabar amb la possessió maligna de la nena de 12 anys Reagan MacNeil, va obtenir un gran èxit entre la crítica i el públic aconseguint un total de 2 Oscars al millor guió adaptat i al millor so.
2. Psycho (Psicosi, 1960)
A tan sols una posició del primer lloc en el podi del terror ens hi trobem per mèrit pròpis, la llegendària pel·lícula ‘Psicosi’ del mestre del suspens, Alfred Hitchcock. L’obra, està basada en la novel·la homònima de Robert Bloch i narra l’assassinat de Marion Crane a mans de Norman Bates, el regent del Motel Bates que havia assassinat la seva mare feia 10 anys i que per tal d’evadir el seu sentiment de culpabilitat, es transfigurava en ella adquirint la seva personalitat dominadora. Injustament, no va gaudir del mateix reconeixement que posteriorment va obtenir ‘L’exorcista’ per part de l’Acadèmia dels Oscar, i malgrat les 4 nominacions no es va endur cap estatueta.
1. The Shining (El Resplandor, 1980)
I en el número 1 no hi podia faltar Stanley Kubrick amb la seva llorejada incursió en el món del terror a ‘El Resplendor’. L’estada de Jack Torrance junt amb la seva família a l’Hotel Overlook, per tal d’exercir de vigilant durant els mesos d’hivern, acaba transformant un entranyable pare de família en un psicòpata alienat per la incomunicació i l’estranya influència que l’hotel exerceix en la seva persona.
La visualització del film deixa gravades a la ment per sempre més escenes com la de les bessones inquietants, la de Danny recorrent l’hotel amb el tricicle o la d’un desquiciat Jack Torrance perseguint a la seva pròpia família amb una destral. Entre altres mèrits, el director Stanley Kubrick va popularitzar l’ús de l’Steadycam abandonant així la tècnica cinematogràfica del travelling tradicional caracteritzada per l’ús d’una càmera montada sobre rodes.

Autor: Miquel Gelada
Deixa un comentari