· La nova entrega de la sèrie de ciència-ficció de Netflix no aporta res de nou al gènere
Després de l’aventura interactiva de ‘Bandersnatch’ en què els seguidors de ‘Black Mirror’ podien escollir el destí del jove Stefan Butler, Charlie Brooker va anunciar que el juny del 2019 tindriem una nova temporada de l’aclamada sèrie distòpica de Netflix. El format utilitzat a ‘Bandersnatch’, basat en els ‘llibres jocs’ dels anys 80′ anomenats ‘Tria la teva aventura’, no va aportar res que no s’hagués vist ja amb anterioritat. En aquest aspecte, la sèrie ha anat caient en picat i d’aquell primer gloriós episodi en què el ‘Premier’ britànic es veia obligat a tenir sexe amb un porc, ja no en queda res més que el record.
Tot i això, la sèrie s’havia anat mantenint fresca amb bons episodis com el de ‘Be Right Back’ a la 2a temporada, ‘Shut Up and Dance’ i ‘San Junipero’ a la 3a, o ‘Arkangel’ i ‘Hang the DJ’ a la 4a. Gustos a banda, tothom havia pogut trobar més d’un episodi capaç de deixar-lo enganxat a la butaca durant els escassos 60′ minuts que dura cada capítol. Ara bé, la cinquena temporada ha estat la confirmació del desgast de la sèrie de Charlie Brooker ja que cap dels 3 epidosis, ‘Striking Vipers’, ‘Smithereens’ o ‘Rachel, Jack and Ashley Too’, arrenquen amb una premissa prou potent com per mantenir el suspens del relat. Per tal de disseccionar-los caldrà fer un anàlisi de cadascun dels capítols*.
*A partir d’aquí hi podreu trobar alguns spoilers si encara no heu vist la sèrie.
1er Episodi: ‘Striking Vipers’
Probablement, el primer capítol de la 5a temporada és l’únic que es salva de l’escabetxada pel surrealisme que envolta la situació. La història comença en una discoteca on dos joves que comparteixen pis -Danny i Karl- gaudeixen de la vida universitària amb les seves respectives parelles. El pas dels anys els va separant però l’aniversari de Danny (Anthony Mackie), fa que Karl (Yahya Abdul-Mateen II) vulgui recordar-li els vells temps jugant a la videoconsola tot regalant-li un innovador aparell.
(…) entre ambdós amics, s’inicia una relació homosexual virtual encarnada en els personatges del videojoc”.
Aquest nou sistema de videoconsola s’adhereix a la templa i permet una experiència vívida en què Danny i Karl poden jugar en primera persona. El joc en el que s’introdueixen és una picada d’ullet evident al mític videojoc de lluita Tekken on ambdós, podran rememorar els combats que havien tingut de joves. És aquí on apareix el gir de guió inesperat quan entre ambdós amics, s’inicia una relació homosexual virtual encarnada en els personatges del videojoc. Aquesta descoberta no només posa a prova la seva amistat sinó que amenaça amb trencar la relació que Danny manté amb la seva parella.
Tot i que el gir de guió aconsegueix mantenir l’atenció de l’espectador, la normalitat amb la que viuen l’experiència resta realisme a un relat del qual es podria haver tret molt més suc.
2n Episodi: ‘Smithereens’
Seguint la línia cronològica dels episodis, ‘Smithereens’ es situaria en segon lloc en quan a qualitat ja que la història del conductor de VTC, no aconsegueix mantenir la tensió psicològica que requereix qualsevol thriller amb cara i ulls. Chris (Andrew Scott) és el protagonista d’aquest capítol i un conductor d’VTC frustrat per la mort de la seva dona en un accident de trànsit. El fet que la tragèdia estigués relacionada amb l’ús indegut de la xarxa social fictícia ‘Smithereens’ per part seva mentre estava conduint, porta el protagonista al segrest d’un dels treballadors d’aquesta empresa.
El poc aprofundiment en la personalitat dels protagonistes i la manca d’un eix vertebrador sòlid, converteixen el 2n episodi de la 5a temporada en un thriller de poca volada que podria haver estat protagonitzat perfectament per Jason Statham. De fet, l’únic que salva la història és l’actuació convincent d’Andrew Scott.
3r Episodi: ‘Rachel, Jack and Ashley Too’
Fins ara, ‘Black Mirror’ havia prioritzat el relat per davant de personatges mediàtics de l’Star System. Aquesta era la seva gran fortalesa i una de les seves grans virtuts perquè l’anonimat dels seus protagonistes, posava la història al centre del debat de la crítica i el públic. Però el darrer episodi ha trencat amb la dinàmica general de la sèrie incorporant a l’estrella de música pop ‘teenager’, Miley Cyrus, com a reclam principal i el resultat ha estat decebedor.
(…) estem davant d’un episodi de vodevil impropi de la cruesa a la que ens té acostumats Charlie Brooker.”
La història de la cantant de pop per adolescents ‘Ashley Too’, rebelant-se contra la seva mànager i la mercadotècnia per acabar esdevenint una espècie de Courtney Love en potència és més que previsible. Per acabar-ho d’adobar, l’ajuda de les dues filles adolescents d’un pare solter obsessionat en perfeccionar les formes de matar rates sense patiment, ens demostren que estem davant d’un episodi de vodevil impropi de la cruesa a la que ens té acostumats Charlie Brooker.
En definitiva, la 5a temporada de ‘Black Mirror’ és la més fluixa que hem pogut veure fins ara i si no hi ha un canvi de direcció, tot fa pensar que el final de la sèrie és més a prop del que ens esperem.
Nota: 6/10
Autor: Miquel Gelada
projectorcinema.com 
Deixa un comentari